jeudi 27 janvier 2011

Onte podèm parlar occitan?

Vau vos presentar quauqueis endrechs per parlar occitan. D’en primièr en cò mieu puèi a Montpelhièr.

A Aigas-Mòrtas, lo cèrcle Lenga d’Òc organiza totei lei dimècres un talhièr de lenga dau terrador a l’escòla « Charles Gros » de cinc oras e mièja a sèt oras e mièja dau vèspre.

A Sant Laurent d’Aigoza, lo cèrcle Lenga d’Òc organiza totei lei primièrs dimars dau mes un café provençau a l’Ostau dau Pòble a sèt oras dau vèspre.
Per mai d’informacions, podètz telefonar au 04.66.73.51.23 o au 06.24.71.33.41.

A Montpelhièr, per parlar la nòstra lenga, podètz anar rescontrar la joinessa dau Med’òc !!
Lo Med’òc organiza un talhièr de lenga e d’escambi linguïstic totei lei dimars de sièis oras e mièja a nòu oras dau vèspre au caselon a l’Ostau deis Estudiants de la fac Pau Valèri. Aquò comença lo dimars primièr de Febrièr. Lei talhièrs son un moment de convivència e de partatge e l’encòp pedagogic e joiós per tot lo monde, quin que siague son nivèu de lenga (aprenaire o coneisseire, avèm totei d’aprene deis autrei !!)
Cite : « Nautres portam de que beure, vautres portatz vòstres parlars ».
Per ne saupre mai sus leis activitats prepausadas, siatz convidats a venir a l’amassada generala dau Med’òc que se debanarà lo dimècres nòu de febrièr a sièis oras e mièja au caselon.

Per lei mai curiós encara, podètz picar sus vòstreis ordenadors, i a de grops fòrça interessants sus Facebook :
Montpelhièr en Òc es un grop creat per Alexandre Marion. Aqueu grop organiza de seradas charradissas en occitan coma la Serada « Parla la lenga ».
Lei tòcas d’aqueu grop e d’aquelei seradas son (cite) :
  • Balhar d’escasenças de practicar le lenga
  • Faire sortir l’occitan dins la vila en defòra dau mitan occitanista
  • Socializar la lenga
  • Melhorar son nivèu de lenga
  • Faire descobrir la lenga
  • Faire de rescòntres
Per ieu, es tot simplament lo biais de rescontrar de monde novèu, de personas que sabon l’occitan mai qu’an pas l’escasença de lo parlar dins una associacion, dins l’encastre de cors, a la fac, o autre.
Per exemple, parlère ambe una hilha gascona fòrça simpatica que se sona Pirena e qu’aguèt l’occitan coma lenga naturala, mairala, puèi qu’a l’ostau èra la lenga « normala ». Es rare a l’ora d’ara e me regalère de parlar ambe ela que quequejava de lònga dins son gascon perfièch !!

Vaquí, e a benlèu au Med’òc !!

Mai de qu’es aquò una ferrada ???


Una ferrada es una granda fèsta per una manada. La tòca de la ferrada es d’aplicar sus la cuèissa esquèrra de l’anoble (qu’es un vedèu d’un an) la marca de la manada e de li faire l’escossura.
La marca es la forma que lo menaire causís per representar sa manada, mai es tanben l’esplech de fèrre ambe lo quau se fai la marca a caud. 


L’escossura es un talh, una copadura deis aurelhas dau buòu segon un esquèma pròpri a chasca menaire. Aquò permetrà de retrobar lei bèstias d’un tropèu que se mesclarián a un autre. Aquestei copaduras se fan ambe l’ajuda d’un cotèu d’un biais diferent per chasca manada.







Per exemple, « l’aurelha liure » que consistís en laissar una o lei doas 
 aurelhas intactas.
Autreis exemples « aramon », « òsca», ...

("en laissar" : participi present en "en + Vèrbe a l'infinitiu")




Per tornar a la ferrada, l’operacion se fai en mai d’un temps :
Primièr, lei gardians que van faire la ferrada se presentan ai convidats e lo pelòt soveta la benvenguda.
Puèi, lei gardians van quèrre l’anoble dins lo tropèu qu’es mai luènh dins lo prat. Es la tria.
Un còp que l’anoble es sortit dau tropèu, es la corsejada per menar la bèstia a l’endavant dau monde. Lo gardian ambe son fèrre (o fèrri, o trident o encara lo manche e d’un biais literari se ditz lo ficheiron) deu faire tombar lo vedèu per poder l’agantar. De còps que i a, d’atrapaires (o agantaires) vènon ajudar lei gardians.
Un còp l’anoble agantat, es lo moment de faire la marca e l’escossura.
Fin, lei gardians laissan l’anoble se’n anar e retrobar lo tropèu.
Lo bocin de l’aurelha es sovent balhada ais joines. Fau faire secar lo bocin dins la sau e ven rigida. Se ditz qu’es amulet.

Presentacion

La resulta de la tria

La corsejada

Lo tombat
La marca



La libertat

lundi 17 janvier 2011

De qu’es aquò una manada ?

Una manada es lo nom que designa un tropèu de chivaus o de buòus, o son elevatge. Es tanben l’ensem de l’elevatge ambe sei tèrras, son personau, seis afeccionats (amators).
A la debuta dau sègle dètz-e-noven, i aviá pas que dètz manadas de buòus : quatre en Pichòta Camarga, tres dins la Crau e tres sus l’isla de Camarga. Ara n’i a mai de 130 !


Dins la manada, i a de segur lo proprietari de la manada que se ditz lo menaire o lo pelòt ; puèi per lei mai grandei manadas i a un o de gardian(s) salariats ; enfin, i a de gardians afeccionats (amators). Sens lei gardians afeccionats, lei pelòts poirián pas menar tot lo trabalh que demanda sa manada.


La proprietat se deu, per lo bon debanament dau trabalh de sa manada, d’aver una quantitat pron importanta de tèrras per faire pasturar sei bèstias ; un bovau qu’es un claus de fusta onte se pòt faire lei jòcs de gardians, lei bistornatges, onte se pòt faire córrer lei vacas, …


Chasca manada a una devisa ambe sei colors, una marca e una escossura e es lo pelòt que fai la causida de tot aquò. La devisa representa la manada.
La marca e l’escossura se fan pendent lei ferradas

Marca e devisa

Escossuras

... Bona Annada 2011...